Recomanacions

Abans de començar a fer cap activitat us proposem que per introduir-vos en el tema, conegueu a grans trets, en quines cinc grans competències s'estructura el Model de Competències Emocionals del GROP.
També us recomanem que aneu a la primera entrada publicada, doncs hi trobareu un llistat de totes les activitats classificades tenint en compte les competències que treballen.


1. CONSCIÈNCIA EMOCIONAL

Capacitat per prendre consciència de les pròpies emocions i de les emocions dels demés.

2. REGULACIÓ EMOCIONAL

Capacitat per manegar les emocions de forma apropiada. Suposa prendre consciència de la relació entre emoció, cognició i comportament, tenir bones estratègies d’afrontament i capacitat per autogenerar emocions positives etc.

3. AUTONOMIA EMOCIONAL

Inclou un conjunt de característiques i elements relacionats amb l’autogestió personal, entre les que es troben l’autoestima, actitud positiva davant la vida, responsabilitat etc. Dins l’autonomia personal hi ha tres àmbits: l’autonomia de pensament, l’autonomia de comportament i l’autonomia emocional.

4. COMPETÈNCIA SOCIAL

Capacitat de mantenir bones relacions amb altres persones. Això implica el domini de les habilitats socials, capacitat per la comunicació efectiva, respecte, actituds prosocials, assertivitat, etc.

5. HABILITATS DE VIDA I BENESTAR

Capacitat per adoptar comportaments apropiats i responsables per gaudir satisfactòriament dels reptes diaris de la vida, ja siguin privats, professionals o socials. Permet a l’individu organitzar la seva vida de forma sana i equilibrada, facilitant-li experiències de satisfacció o benestar.


Informació extreta del llibre:

Bisquerra, R. (2009). Psicopedagogía de las emociones. Madrid: Editorial Síntesis S.A. ISBN: 978-84-975662-6-1.

viernes, 5 de julio de 2013

14. IDENTIFICACIÓ DE RESPOSTES AGRESSIVES, INHIBIDES I ASSERTIVES



A continuació es presenten quatre situacions de la vida real. Cada situació s’acompanya de tres possibles respostes. Valora cadascuna d’aquestes respostes en termes de: “agressiva”, “inhibida” o “passiva”. Al final, s’adjunten les solucions amb la corresponent solució. 


- Situació 1: 

El professor es troba treballant amb un grup d'alumnes en el saló. Un alumne
entra cridant. Aquest, es mostra agressiu perquè acaba d'assabentar-se d'un problema i pensa que el professor té la responsabilitat sobre el mateix. Una vegada aclarit i resolt el problema, el professor desitja que aquesta situació no es repeteixi i li diu a l'alumne:


Resposta 1: Es mostra dubtós i pensa: “si li dic alguna cosa es molestarà i després de veure com ve... el millor serà no dir-li res”


                                            .............................................


Resposta 2: Amb un to de veu una mica irritat, amb veu alta diu “mira, ara et vull dir una cosa! T’has passat! Aquestes no són maneres de venir aquí! No sé com he aguantat, però la pròxima vegada no ho consentiré; que sigui la última vegada que entres a crits a classe”

                                            .............................................

Resposta 3: Mirant-lo a la cara i amb to de veu ferm diu “mira, ara que hem aclarit el problema, desitjo expressar-te el meu malestar per la manera en que has vingut, cridant i interrompent l’activitat que teníem. Sincerament, m’he sentit molt molest. Et demano sisplau, que ho tinguis en consideració i que la pròxima vegada que tinguis un problema, esperis a que acabi l’activitat i en parlem de forma natural. 


                                            .............................................


- Situació 2:

T'havies compromès amb un grup de companys per a realitzar una activitat. No vas assistir a l'hora acordada. El grup et reclama la teva impuntualitat. Una persona et diu: “Escolta, ja està bé, és la tercera vegada que ens embarques!”, altre: “Així no hi ha qui faci res!”. Altres membres del grup assenteixen i comencen a protestar. Tu respons:


Resposta 1: Una mica apurat dius “bé,.... mireu... és que.... se'm va presentar un problema.... Ho sento, però no va dependre de mi... si fos per mi...”. 


                                            .............................................


Resposta 2: Mirant-los a la cara i amb un to de veu ferm els dius “teniu raó i comprenc el seu malestar; hem sap molt de greu i us demano disculpes; Sé que tinc que fer alguna cosa per a que no torni a passar. Jo vull participar, per mi això és molt important”.


                                            .............................................


Resposta 3: “Mireu, estan fent d’això un gra massa. Jo tampoc estic satisfet sabent que no he complert? Deixeu de reclamar-me!”

                                                           .............................................


- Situació 3: 

En una reunió d’equip s’està avaluant la teva intervenció en els grups. Un membre comenta la teva mala actuació al aixecar habitualment el to de veu per aconseguir l’atenció. La resta de l’equip recolza aquesta opinió i comencen a dir-te coses que fas malament, sense donar-te alternatives d’actuació. Tu pretens frenar aquesta tempesta. 


Resposta 1: Amb actitud relaxada, mirant-los a la cara i amb parla fluida i to de veu ferm, els dius “les seves crítiques em serien més útils si em donessin alternatives clares de com fer-lo correctament”.

.............................................


Resposta 2: Estic fart/a de que sempre m’estiguin criticant! És molt fàcil criticar! A cas us heu parat a pensar el que feu malament vosaltres?! Doncs jo us ho diré: tu ......., tu....... (aixecant cada vegada més el volum de veu i amb un to irritat)” 


                                                           .............................................


Resposta 3:  Amb actitud relaxada i un to ferm els dius “sé que existeixen coses que faig malament i que puc millorar. No obstant, el fet de que només destaqueu allò que vaig malament sense tenir en compte allò que faig bé, em fa sentir malament”. 


                                                           .............................................


- Situació 4: 

Jorge és un jove de 20 anys que arriba a casa una mica begut, a les 3 de la matinada. Havia promès als seus pares tornar a les 12, però es va entretenir en una festa. La seva mare l’està esperant molt nerviosa. Està preocupada pel retràs del seu fill i té por de que li hagi passat alguna cosa.

Resposta 1: La mare amb veu baixa i en actitud suplicant li diu: “fill, per fi arribes.... Estava molt preocupada per tu......Pensava que t'havia passat alguna cosa... Vinga, ves a dormir...”

.............................................


Resposta 2: La mare amb to de veu irritat, en veu alta i amb gest amenaçador, li diu: “Chico, quin desconsiderat ets... Jo aquí... angoixada i tu molt tranquil de festa amb els teus amics... Ni tan sols vas cridar per a avisar que arribaries més tard... Sempre el mateix.... Això no ho suporto més fins a quan???

.............................................


Resposta 3: La mare amb veu, ferma i mirant-li a la cara li diu “fill, què et va passar? Estava molt preocupada, al no arribar a l'hora que havíem pactat, pensava que t’havia succeït alguna cosa. M’agradaria que això no es tornés a repetir, i si torna a passar, et prego que m'avisis”

.............................................


Solucions:

Situació
Resposta
Explicació
1
1.      Inhibida
Va optar per no afrontar la situació. Les persones inhibides no tenen percepció de control de les conseqüències que poden derivar-se d'afrontar la situació.
2.      Agressiva
Si bé és cert que l'interlocutor va actuar inadequadament, no cal retreure-li d’aquesta manera. És més, fent-ho, és molt probable que aquest es tanqui i no estigui disposat a reconèixer la seva mala conducta.
3.      Assertiva
Utilitza una un to de veu ferm i li mira a la cara sense temor. Expressa honestament els seus sentiments i peticions de manera fluida, directe, però sense avassallar a l’interlocutor i reconeixent-li el dret i la capacitat de fer-se càrrec de la seva mala manera de procedir.
2
1.      Inhibida
Mostra vacil·lació i no reconeix que la seva actuació ha causat problemes a altres. No accepta ni assumeix la responsabilitat del seu comportament.
2.      Assertiva
Assumeix la responsabilitat del seu propi comportament i ho fa no com un drama, sinó com qui reconeix també el seu dret a fallar. És respectuós amb els seus drets però també amb els dels altres, doncs els demana disculpes. Planteja alternatives de solució al problema. 
4.      Agressiva
Li costa assumir la responsabilitat del seu comportament i és desconsiderat amb els drets dels altres. 
3
1.      Assertiva
Es mostra relaxat i amb confiança en la situació. No es considera humiliat ni menyspreat pel fet de cometre errors ni perquè els demés s’ho facin notar. És més, fins i tot els demana més informació. La persona assertiva està sempre disposada a aprendre dels seus errors.
2.      Agressiva
Es comporta a la defensiva, no reconeix els seus errors i passa a l’atac; es mou per reaccions, i aquestes poden provocar el deteriorament de les relacions del grup.
3.      Assertiva
Reconeix els seus errors, si bé com li molesta la manera en que s’ho reclamen els seus companys, expressa honestament i directament el seu malestar i demana canvis. No els exigeix ni els imposa.
4
1.      Inhibida
Mostra dificultat per establir una comunicació directa. Té por a ofendre a l’altre, i adopta un to suplicant. No expressa les seves emocions ni defensa els seus drets.  
2.      Agressiva
Tot i que el jove hagi actuat inadequadament, la manera en que la mare fa el reclam, no deixa espais pel diàleg ni la reflexió. Tampoc mostra alternatives de solució al problema.
3.      Assertiva
Utilitza una comunicació directa, expressa els sentiments honestament i planteja alternatives
de solució a la situació.

No hay comentarios:

Publicar un comentario